Des de 2010, la Secció Municipal d’Educació i el Programa de Polítiques per a l‘Equitat de Gènere han realitzat plans formatius a les Llars d’Infants Municipals per establir una mirada crítica i sensibilitzar al seu personal. Enguany, el projecte es desenvolupa per primer cop a un centre d‘infantil i primària, l’Escola del Bosc

A Barberà del Vallès fa anys que es treballa per reconèixer les potencialitats i individualitats dels seus infants independentment del seu sexe. Formar a la ciutadania en la llibertat, responsabilitat, autonomia i solidaritat perquè siguin capaços de trencar models sexistes i estereotipats. Això és coeducar en igualtat, i Barberà ho fa des de l’any 2010.
El projecte coeducatiu a la nostra ciutat es va iniciar a les sis Llars d’Infants Municipals durant el curs 2010-2011 on es van desenvolupar diferents sessions formatives i de treball amb totes les educadores de cada centre.
Anna Carreras Port, una de les conductores del projecte a Barberà del Vallès, sociòloga i membre de l’associació CoEducaAcció explica que la “coeducació éuna pedagogia, una filosofia, una metodologia, una manera d’entendre i de viure el món que reconeix com el gènere travessa a totes les persones, limita i genera malestar i violència, alhora que reconeix com de manera interseccional les persones pateixen altres eixos de discriminació (origen, classe, orientació sexual, edat…) i, davant d’això, cerca estratègies perquè les persones puguin ser el màxim de lliures possibles. És també el primer esglaó de prevenció de la violència masclista“.
La finalitat d’aquest primer projecte desenvolupat a Barberà era construir col·lectivament instruments per poder analitzar aquelles pràctiques sexistes que s’amaguen de diferents formes dins de les llars i que per tant nodrien erròniament als nostres infants; així com sensibilitzar i formar a les educadores en un model d’escola que educa per a la igualtat entre els sexes, en la no discriminació per raó de gènere, i en la voluntat de superar l’androcentrisme i el sexisme que encara avui dia són presents en el sistema educatiu. “Va ser un projecte molt innovador i molt ambiciós, en el sentit que era el primer cop que es treballava a nivell municipal amb totes les escoles bressol i amb tot el seu personal educatiu“, ha explicat Anna Carreras, en una entrevista oferta a l’Emissora Municipal Ràdio Barberà.

Després d’aquest projecte pilot, la Secció Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès i Programa Municipal de Polítiques per a l’Equitat de Gènere, van decidir donar-li continuïtat durant els dos cursos següents (2011-2012 i 2012-2013), on es va seguir acompanyant a les educadores en la revisió de les pràctiques i els materials educatius des d’una perspectiva de gènere. A través de tot un seguit d’eines i instruments, les mestres van revisar amb “mirada crítica i les ulleres violetes larealitat de les diferents llars”. “Ens agrada treballar amb la metodologia de la investigació participativa. On planteges que siguin les pròpies mestres les que poc a poc vagin observant i agafant eines per analitzar la seva realitat”.

Alguns elements revisats han estat els contes i les cançons, on els nens solien ser més protagonistes, valents, forts, poc vinculats amb les emocions i sense por, i per contra les nenes solien ser dòcils, passives, princeses a l’espera que les salvessin, o vinculades a un àmbit domèstic i a la cura de les persones; el llenguatge que utilitzaven les educadores amb els infants prenen especial atenció a la no utilització de masculí per englobar els dos gèneres; així com altres aspectes necessaris com els materials, els espais de joc, com els patis i els jardins; o fer una revisió dels documents interns del centre.
A més de treballar la coeducació en el propi centre educatiu, un dels objectius principals d’aquests projectes ha estat donar a conèixer les diferents estratègies i eines per detectar el sexisme, a les famílies i a l’entorn natural de la canalla. “L’escola no és l’únic agent socialitzador. Hi ha la família, el grup d’iguals que sovint tenim, la publicitat, el barri, l’entorn més proper, tot influeix. La comunitat educativa en el seu sentit més ampli és qui pot integrar aquesta mirada per educar en la mateixa línia”.

Al llarg de les sessions es treballaran, entre d’altres, els models hegemònics de masculinitat i feminitat, els models que ofereixen els contes, anuncis, publicitat i persones adultes, que són models que limiten les possibilitats de desenvolupament dels infants, i que situen una posició desigual.

L’Ajuntament de Barberà del Vallès continuará treballant i apostant per la coeducació dels seus infants i per desenvolupar accions coeducatives en els centres escolars de la ciutat. Vol promoure l’educació per la prevenció de la violència de gènere i pel desenvolupament d’unes relacions de gènere més respectuoses i alliberadores, sensibilitzar al professorat, així com als pares i mares dels infants, de la necessitat de coeducar a nenes i nens per a fer una societat més justa i equitativa entre els gèneres.
Una de les accions dutes a terme des de les llars d’infants va ser establir mecanismes per fer arribar a les famílies tot el treball que s’estava desenvolupant en matèria de coeducació, creant racons informatius amb tota la documentació relativa a la coeducació, racons bibliogràfics on es van oferir contes no sexistes per fer intercanvi, entre d’altres accions, que va fer que escola i família estigués en comunicació constant per resoldre tot tipus de dubtes i resistències que calia desaprendre.
Actualment, durant aquest curs 2015-2016, després de treballar anys en l’etapa de 0 a 3 anys, s’ha decidit ampliar el projecte a nenes i nenes d’infantil i primària, per aquest motiu, s’ha establert noves sessions de formació, en aquest cas al professorat de l’Escola El Bosc.Ha estat un salt. No hem abandonat els primers projectes, sinó que hem fet un salt de l’escola bressol a la infantil, perquè la nostra perspectiva és treballar i fer arribar la coeducació a totes les etapes educatives”,explica Anna Carreras Port.
En concret, s’està duent a terme una formació de 10 sessions de durada amb mestres d’educació infantil i cicle inicial, on compten amb personal de les llars d’infants participants en els anteriors projectes. En elles també es continua treballant la presa de consciència perquè ” siguin elles mateixes les que es posin analitzar els seus contes, els seus materials, puguin observar que fan o no les seves criatures, com es
relacionen. Tota una metodologia que té un impacte molt potent, perquè no només planteja aquestes eines per observar sinó que alhora proposa transformar-ho”.