Un veí de Barberà viu dos anys menys que un de Bellaterra

Informació de Línia Vallès / Neus Màrmol, Vallès Occidental

Els experts alerten que les
desigualtats són preocupants

El director de la Fundació Salut i Envelliment, Antoni Salvà, explica a aquesta publicació que les desigualtats en l’esperança de vida en funció del lloc de naixement “són una realitat coneguda des de fa temps”. Tot i això, Salvà alerta que “tenen un origen estructural” i que són “preocupants”.

El director d’aquesta fundació vinculada a la UAB apunta que l’origen d’aquestes xifres “va més enllà de la crisi”, ja que hi eren “abans d’ella i hi seran quan s’acabi”.

Per intentar mitigar aquestes desigualtats, Salvà considera que cal impulsar “actuacions a gran escala, relacionades amb l’ensenyament, l’educació i l’habitatge, i mesures sobre els individus que facin que les persones amb l’esperança de vida més baixa tinguin més coneixements en matèria de salut i puguin tenir uns hàbits més saludables”.

Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar 3 milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes zones fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.

La plaça del Pi de Bellaterra (Cerdanyola) i la plaça del Vallès de Barberà estan separades per poc més de tres quilòmetres. Una distància que equival a 2 anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns d’una zona i l’altra. Mentre que els de Bellaterra viuen una mitjana de 84 anys, els barberencs en viuen 82. Tot plegat, segons dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.

A més d’aquesta diferència entre municipis, també es registren esperances de vida desiguals entre les diverses àrees dins d’una mateixa ciutat. Normalment aquesta disparitat es dóna entre el centre i la perifèria. Per exemple, mentre que a la zona de Bellaterra l’esperança de vida és de 84 anys, al centre de Cerdanyola i a la perifèria, a tocar de Ripollet, no arriba als 83 anys. A Ripollet passa una cosa similar: l’esperança de vida més alta registrada és al centre, amb una mitjana de 83,5 anys. En canvi, els ripolletencs que viuen a la perifèria tenen una esperança de vida inferior als 83 anys.

LA CARA I LA CREU COMARCALS
En la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també són les que tenen un nivell econòmic més alt. L’exemple més evident és el de Sant Cugat. És el municipi català amb una esperança de vida mitjana més gran (87 anys), segons les dades del Sistema de Salut. A l’altra cara de la moneda comarcal hi ha Ciutat Badia, amb una esperança de vida que no arriba als 82 anys, com també passa en algunes zones de Rubí i Terrassa.

MÉS RECURSOS PÚBLICS
Sigui com sigui, i xifres a banda, la comarca reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se, com per exemple durant la darrera epidèmia de grip.

Per ara, el Govern ha promès destinar 3 milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut. A la comarca, Salut ha establert com a prioritàries les àrees de Sabadell (La Serra, Nord, Ca n’Oriac i Sud) i Terrassa Est, que seran de les 25 que rebran atenció preferent a partir d’aquest mateix any.