Barberà participa en les 1es Jornades de la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya

La trobada va servir per a posar en comú, donar a conèixer i reflexionar vers les polítiques LGTBI en el món local.

La Xarxa de Municipis LGTBI es va constituir l’any passat amb l’objectiu de treballar conjuntament per garantir, entre altres qüestions, el respecte, la igualtat d’oportunitats per aquest col·lectiu i reforçar la lluita per fer efectiu el compliment de la llei que garanteix els seus drets.

Barberà del Vallès, com a membre de la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, va participar en les 1es Jornades que organitza l’entitat, celebrades a Sabadell el passat 27 de gener.

La trobada, a la que va assistir l’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alay, i la regidora dels Programes per a Col·lectius Socials, Mireia Sánchez Pi, va reunir prop de 200 persones de diferents àmbits per la defensa dels drets de les persones i la lliure expressió de la seva diversitat afectiva, sexual i identitària.

La jornada es va iniciar amb els parlaments de benvinguda de la Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata i Solsona i del Diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia Acero, que van felicitar a la xarxa per construir una societat més justa i igualitària.

Tot seguit, la regidora de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell, Miríam Ferràndiz Saus, va nomenar els 17 municipis que formen la Xarxa i algunes de les seves integrants van llegir un manifest en el qual es van oferir diverses dades com ara que la Xarxa inclou al 36% de la població del país i que espera créixer encara més en el futur.

La primera ponència, a càrrec de membres de la mateixa Xarxa, va portar el títol de Les polítiques LGTBI i els drets de la ciutadania, articulacions i aliances. Es tractava d’una declaració d’intencions sobre què ha de ser la Xarxa. Amb temes com ara les vinculacions de la Xarxa amb el feminisme. Una Xarxa que està en construcció, oberta a tots els municipis, i que creixerà en el futur. La Xarxa és conscient que està en un moment històric únic, pel que fa a la revindicació dels drets fonamentals de les persones. També és conscient que la LGTBIfòbia s’arrela en el patriarcat i la jerarquització de les persones en funció de la seva sexualitat. Un dels principis és que no es vol tenir una funció assistencial, de reconèixer com a víctima a la comunitat LGTBI, sinó col·locar a tothom al centre de la política pública. Tothom ha coincidit que el col·lectiu LGTBI ha de formar part de l’agenda política de les ciutats. Una política que no estigmatitzi i que tingui un paper actiu, de denúncia i que impulsi la igualtat real entre totes les persones. Això vol dir incidir en l’educació i la sanitat entre molts altres àmbits i treballar de forma transversal amb tots els col·lectius i franges d’edat. En aquesta ponència s’ha recordat que la Jornada també és una oportunitat per a tots els municipis que vulguin inscriure’s a la Xarxa.

Per la seva banda, Gerard Coll- Planas, doctor en sociologia i professor de la Universitat de Vic i Director del Centre d’Estudis Interdisciplinars de Gènere va oferir la ponència Reptes i amenaces de les polítiques LGTBI al món local. Va explicar que actualment es critica que les polítiques LGTBI són una moda passatgera, i efectivament hi ha un interès creixent i aquest impuls s’ha d’aprofitar perquè amb el temps baixarà, i cal crear estructures i pensaments que perdurin més enllà de l’efervescència actual. Va destacar que hi ha molts reptes com ara intervenir en l’esport i la gent gran. Per això, la Xarxa és fonamental per coordinar i aconseguir que les forces no es disgreguin. També va comentar la voluntat de coordinar les polítiques de gènere i de LGTBI en una mateixa causa, amb els pros i contra que comporta. Va declarar que “es tracta d’un camí nou, no hi ha precedents i cal compartir el camí com un espai de trobada. Es va passar de les polítiques de dona, a les de dones i a partir d’aquí a les polítiques de gèneres. El gènere és molt menys binari i es creua amb altres elements com ara la classe, l’edat i els diferents eixos de desigualtat. Calen marcs comuns d’acció sense deixar de visibilitzar diferents àmbits“. La seva intervenció va tractar les diferències de conceptes com ara sexe, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual. Finalment va acabar posant sobre la taula la qüestió de la interseccionalitat. Les violències que es creuen i els diferents eixos de violència que pot patir una mateixa persona ara com la LGTBIfòbia, la classe social, el gènere i l’origen. La seva intervenció va finalitzar recordant que es farà una sessió de Diversitat sexual i religiosa especialment amb persones musulmanes, el 10 de febrer a l’Escola d’Administració Pública de Barcelona.

Seguidament, Miquel Missé, sociòleg i membre del Centre d’Estudis Interdiciplinars de Gènere, a més d’activista trans, va centrar la seva comunicació sobre les Persones trans i drets de la ciutadania per a una nova agenda local. Considera que per pensar una agenda local cal analitzar l’agenda de les polítiques públiques trans. L’agenda trans en les polítiques públiques s’ha centrat en els canvis de la documentació oficial – canvi de nom de la persona trans – i la modificació corporal, així com els discursos de la despatologització i s’hi ha sumat tota la qüestió dels menors trans. Concretament s’ha incidit en la política del cos equivocat i s’han portat a terme pràctiques per alleugerir el seu dolor d’haver nascut en cossos que no els hi pertoquen. Però, ha insistit, el malestar no està en el cos sinó que el malestar està en les mirades. Missé ha comentat què significa tenir un “bon passing trans” que significa que la població trans ha pogut fer un trànsit bo sempre que ha passat desapercebut, però si és reconeguda com a persona trans serà objecte de violència. Així, si es centren totes les polítiques en què les persones trans passin desapercebudes, sempre hi haurà persones que no aconseguiran passar desapercebudes. Missé també ha insistit en el binarisme de gènere, que s’ha defensat molt per recolzar els drets trans però l’experiència trans és violenta perquè la nostra societat no deixa cap espai a la lliure expressió de gènere ni dóna opcions per identificar-se amb les categories identitàries. Algunes polítiques no sols no combaten el binarisme de gènere sinó que l’essencialitzen encara més. Per això, cal deixar de reforçar la lògica del cos equivocat. Finalment, Missé ha fet una crida perquè no es giri l’esquena a la població trans menys amable i assimilable socialment, que és la que està al marge i més a prop de l’exclusió. Ha declarat que “cal combatre els models binaris d’home i dona. Amb expressions de gènere no normatives“. I ha posat l’accent en les treballadores sexuals trans, especialment la primera generació, que és el sector més oblidat, més castigat i en el que menys s’ha intervingut.

La tercera intervenció del matí va anar a càrrec de la presidenta de l’associació LGTB de Terrassa, Verònica Lafont, que va explicar per què va sorgir el LGTB de Terrassa: “per l’elevat nombre d’habitants, l’anonimat, la visibilització d’espais concrets, el sorgiment de la regidoria de polítiques de gènere a l’any 1991, el servei d’atenció a dones lesbianes al 1997 i la Regidoria d’acció cívica al 2000”. També va destacar que “un motor d’aquestes polítiques són les associacions, institucions i entitats que tenen propostes d’actuació en aquest àmbit”.

Per la seva banda, Òscar Guasch, Doctor en Antropologia Social i professor titular de la Universitat de Barcelona va explicar el projecte Divercity: prevenir i combatre la LGTBIfòbia a les ciutats petites i mitjanes europees. En la seva intervenció va explicar que el projecte Divercity està conformat per diferents universitats, entitats socials i governs locals. L’objectiu del programa és com detectar i prevenir la LGTBIFòbia en les ciutats petites i mitjanes, fent recerca i estudiant la realitat per tal d’arribar a accions, és a dir, transformar-la. Un dels punts importants del programa és l’intercanvi de bones pràctiques i treball en xarxa. Per exemple a Sabadell hi ha una absència LGTBI per la proximitat i dependència de Barcelona així com les diferents percepcions de la LGTBIfòbia segons la zona de Sabadell i la identificació de la LGTBIfòbia amb determinades comunitats, sobretot gitanos i musulmans, però és una percepció més que un estudi de les realitats.

L’última intervenció del matí va venir de la mà d’Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia. Va explicar la denúncia de la LGTBIfòbia als municipis, les diferents accions de lluita contra els delictes, agressions i violències que pateix el col.lectiu i va explicar iniciatives com les de Montcada de bones pràctiques per tractar el bullying a escolars trans.

La jornada va continuar durant la tarda de divendres amb diferents tallers. Concretament: Famílies LGTBI i drets de la ciutadania; Més enllà de l’assistencialisme, quin model de servei d’atenció a les persones LGTBI volem?; Obrim armaris: el paper de les polítiques locals en la prevenció de la LGTBIfòbia; Trencant les fronteres de la desigualtat, món laboral i els drets de les persones LGTBI.

La Xarxa de Municipis LGTBI és un projecte innovador a tot l’Estat Espanyol, que es va constituir al juny de 2016 per tot un seguit d’Ajuntaments i institucions amb la finalitat de coordinar les seves polítiques en aquesta matèria i fer efectiu el compliment de la llei del 2014 que garanteix els drets del col·lectiu.

Actualment l’integren un total de 18 ciutats de diverses demarcacions de Catalunya, i de diferents tipologies i nombre d’habitants. Municipis que apleguen el 37% de la població de Catalunya; unes dades reveladores, si considerem que no fa ni un any del seu naixement. La Xarxa té com una de les seves finalitats principals la de fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere i la diversitat LGTBI de manera transversal en el marc de les polítiques públiques i els diversos àmbits de competència; cooperant en la realització de projectes innovadors, possibilitant l’intercanvi d’experiències i projectes de treball, afavorint l’intercanvi i els coneixements entre els governs locals, així com, compartir actuacions i serveis com a model de bones pràctiques per a tots els municipis integrants de la Xarxa.