El Tribunal Suprem rebutja el recurs de la Generalitat i l‘obliga a retornar l’import del finançament de les llars d’infants municipals

L’Ajuntament de Barberà del Vallès reclama més d’un milió d’euros, en concepte de subvencions a les escoles bressol municipals entre el 2012 i el 2015.

El Tribunal Suprem dona la raó a la trentena d’ajuntaments catalans, entre els quals es troba Barberà del Vallès, en no admetre el recurs interposat per la Generalitat de Catalunya contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de data 20 de desembre de 2017, que obliga la Generalitat a assumir el finançament de les escoles bressol. Aquesta sentència responia a la demanda conjunta per part dels ajuntaments afectats, presentada el 2014.

En total, la Generalitat haurà de retornar 14 milions d’euros, derivats de l’import de 1.300€ per infant i curs que cada ajuntament va avançar pel finançament de les escoles bressol, entre els anys 2012 i 2015, i que pot suposar per a l’Ajuntament de Barberà del Vallès la recuperació de 1.085.500,00 euros, en concepte de sosteniment de les places públiques d’atenció a infants de zero a tres anys de les llars d’infants Rodona, Xerinola, Rondalla, El Bosquet, La Blava i La Baldufa. Al respecte, l’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alayposa en relleu la responsabilitat adquirida i l’esforç que va haver de realitzar l’Ajuntament per assegurar el finançament d’un servei que considera essencial i d’especial importància pel seu desenvolupament educatiu i vital.

En aquest període, el Departament d’Ensenyament no va finançar el funcionament de les escoles bressol de titularitat municipal. En aquest sentit, la conselleria va emprendre negociacions amb les quatre diputacions per traspassar aquesta despesa. En principi es va acordar assumir només el 50% del cost, però finalment es va decidir que les diputacions paguessin tota la factura. La quantia de la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona en aquests tres cursos va ser de 875,00 euros per infant.

Ja en el seu moment, el jutge va concloure que la Generalitat mantenia una responsabilitat financera respecte a les escoles bressol gestionades pels ajuntaments recurrents, i que en el seu moment va canalitzar mitjançant convenis i subvencions anuals que de sobte va deixar d’assumir a partir del curs 2012-2013, amb la infracció de l’ordenament. Aquesta sentència es pronunciava en la mateixa línia que les anteriors, recordant a la Generalitat que delegar la responsabilitat en els ajuntaments comporta transferir els recursos econòmics suficients.

Previ a tot això, la xarxa d’escoles bressol municipals, a la qual pertanyen els ajuntaments, s’havien de finançar, segons la normativa corresponent, a parts iguals entre Generalitat, consistoris i famílies. Però aquest sistema es va trencar el 2011 quan Ensenyament, que havia de pagar 1.800 euros anuals per plaça, va decidir reduir la seva aportació progressivament. Per compensar-ho, els ajuntaments van haver d’injectar-hi més diners per tal de no augmentar la quota de les famílies que accedien a les escoles bressol municipals.

El juny de l’any passat, la Generalitat va anunciar que en els pressupostos d’aquell any tornava a incloure una partida per finançar les escoles bressol municipals. Així, el departament rectificava una decisió aplicada des de l’any 2012, en què es va decidir retallar un 33% el finançament de les escoles bressol i un temps després, va traspassar tot el finançament a les diputacions. Al respecte, a principis del 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar la Generalitat a finançar les escoles bressol dels municipis que van denunciar que el Govern no pagava aquests centres, tot considerant el jutge que la Generalitat no quedava exclosa de la responsabilitat financera de les escoles bressol, encara que es tracti de serveis de titularitat municipal.

Font: bdv.cat