Un impost deslliga la indignació a l’entorn de Barcelona

L’Àrea Metropolitana recull queixes de veïns i alcaldies en expandir una taxa a 18 municipis després d’abaratir el transport

A primers de mes, Enriqueta va rebre cinc cartes al costat de la propaganda electoral del 10-N. En obrir-les, es va topar amb un impost per cadascuna de les seves propietats. Mai li ho havien reclamat. Fluctuen entre 38 i 219 euros, més de 500 euros en total per un parell de locals, un magatzem i dos habitatges a Barberà del Vallès. Ha d’abonar-los abans del 16 de desembre per l’anomenat tribut metropolità, del qual no sabia res. «Vaig pensar que eren multes», assegura. Idèntic estupor confessen més veïns, que desconeixien que els exigirien imports tan dispars com 25, 57, 75 o 135 euros pels seus domicilis abans d’acabar l’any.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’embutxaca el recàrrec, calculat segons el valor cadastral per a finançar serveis que presta, inclòs el transport públic. A Barcelona i el seu contorn es cobra des de 1992, i ara s’estén a 18 localitats del Vallès Occidental i el Baix Llobregat on el cost per a desplaçar-se a la capital i la seva corona s’ha reduït. La targeta més venuda, la T-10, es rebaixa gairebé a la metia.(*)

La contrapartida a igualar-se amb la primera zona tarifària és un impost que ha encoratjat protestes. Amb prop de 33.000 habitants, en Barberà s’han recollit més de 6.300 signatures en dues setmanes perquè el AMB eximeixi del pagament mentre no es programin inversions que equilibrin l’oferta de transport i altres prestacions amb les de Barcelona i les poblacions que la circumden.

«No tenim els serveis ni les infraestructures de la resta. I passar de la zona 2 a la 1 de transport no hauria d’estar subjecte a la propietat de cadascun. Les cases no viatgen amb tren», recalca Silvia Martínez, una de les veïnes que encapçalen la queixa en Barberà, on el AMB recaptarà uns dos milions.

“Hi ha hagut molta desinformació”, lamenta Sagrari López, que tem que l’import s’elevi encara més l’any vinent si no es bonifica. Si escau, per un pis de 95 metres quadrats ascendiria de 57,62 a 170,07 euros. “Hi ha poc transport públic en Barberà i està antiquat, i damunt ens passen el rebut encara que en el meu cas no l’agafo. La descompensació és total”, recrimina María de la Mar Gálvez. “Per a això, gairebé hauria preferit continuar pagant la zona 2 de transport. Vaig poc amb tren a Barcelona, però amb això sembla que ens portin en limusina”, ironitza María José, a qui li demanen 50 euros.

Una desena de veïns consultats a l’atzar sospesa les conseqüències d’intentar eludir la taxa. Si ho fan, comporta un recàrrec del 5%. «No vull pagar. Esperaré fins a l’últim moment, però suposo que caldrà fer-ho i que serà difícil que ens el retornin», tem Enriqueta.

«Cada dimecres ens reunim unes 1.500 persones i hem decidit que aquesta setmana tampoc el paguem», revela Ignacio Laguna, de la plataforma que canalitza el malestar a Cerdanyola del Vallès. Són 57.700 habitants i comptabilitzen més de 10.000 suports. «No estem en desacord amb pagar, però demanem un catàleg de serveis i inversions al AMB», contraposa. Advoquen per que no se sufragui i es retorni a qui ho hagi transferit mentre s’aclareix si els rebuts s’han emès amb un sobrepreu. Els serveis municipals detecten un suposat desencert que encareix les quanties entorn d’un 30%. L’Ajuntament ha comunicat la discrepància al AMB, que no ha respost a aquest mitjà.

La indignació ha empès a diferents consistoris a dirigir-se a l’organisme perquè aclareixi el mètode de càlcul i quines millores pronostica amb el que percebi. L’ampliació del tribut es va aprovar fa un any sense tot just soroll. PSC i els comuns ho van ratificar. Els neoconvergentes, Cs i la CUP es van abstenir i el PP es va oposar; van al·legar sense que fes efecte, igual que quatre ajuntaments.

«No arribem als serveis que es corresponen al pagament, sobretot en mobilitat. Per a anar a poblacions confrontants com Sant Cugat o Santa Perpètua s’ha de baixar fins a Barcelona», exemplifica l’alcalde de Barberà, Xavier Garcés (PSC), partidari d’una implantació gradual de la taxa, bonificada un 60% per a primers habitatges el primer any. L’Ajuntament presentarà una demanda pel contenciós contra el tribut que l’anterior govern local va iniciar.

«És un impost injust. No ha canviat res del desequilibri en serveis que tenim amb la primera corona», assenyala l’alcalde de Ripollet, José M. Osuna (Decidim Ripollet), per a qui no compensa que s’abarateixi el trajecte fins a Barcelona. Destaca que no se sap quan disposaran també de la T-Rosa i els descomptes de la T-16 per a menors, jubilats i uns altres possibles beneficiats. «El AMB està pendent de traspassos de la Generalitat. Han tingut un any i no han fet els deures», critica.

Sant Cugat del Vallès es mostra més conforme després que el AMB rectifiqués la predicció de 6,9 milions d’euros que albirava recol·lectar a la ciutat i baixar-la a 4,2 milions. Així i tot, el tinent d’alcalde Pere Soler opina que és «un impost confús», amb contrastos «il·lògics». «Per un pis de 120 metres quadrats en el centre es poden demanar 30 euros, el mateix que per una finca de 300 metres en Mirasol», compara, per la qual cosa defensa modificar l’ordenança que ho regula i ampliar les bonificacions socials.

LÍMITS Al PAGAMENT DEL TRIBUT

Torrelles de Llobregat és un petit poble de muntanya on els habitants es veuen obligats a recórrer a l’autobús o al vehicle privat per a desplaçar-se a altres municipis. La paradoxa és que la localitat, situada a menys de 25 quilòmetres de la capital catalana, pertany a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i des de fa uns mesos ha de pagar més imposats.

Des del gener passat, l’organisme supramunicipal inclou a Torrelles i a altres 11 poblacions del Baix Llobregat en la zona 1 del sistema tarifari. Que la mesura vingui acompanyada del pagament del tribut metropolità no convenç a l’Ajuntament de Torrelles, que assegura entendre l’empipament de part de la ciutadania pel cobrament. Alguns veïns han començat a recollir signatures contra el nou tribut.

L’alcalde de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente, recorda que el seu ajuntament va ser «un dels pocs que, a l’octubre de l’any passat, ja va votar en contra d’aquesta mesura». En conversa amb aquest periòdic, el màxim dirigent municipal argumenta que ja en aquell moment «la gestió no s’estava portant massa bé des del punt de vista informatiu».

Un any després, Llorente lamenta que la «informació adequada» no ha arribat a l’Ajuntament. «És alguna cosa que el AMB ha reconegut», subratlla l’alcalde, que afegeix un altre element que l’ens metropolità no ha aconseguit amb el seu nou tribut: «No s’ha aconseguit fer entendre a la gent per què es paga».

El primer edil reclama que els comerços «no paguin el mateix que les indústries». Una altra de les exigències del Consistori és que el AMBincorpori un calendari de millores i inversions en el territori: «Quan es va aprovar l’impost, va dir que se’ns presentaria un calendari d’inversions en transport públic. Però continuem depenent de l’autobús o del cotxe per a anar a un altre municipi».

Sant Andreu de la Barca és un altre municipi del Baix Llobregat en el qual els veïns s’han organitzat per a recollir signatures en protesta pel tribut metropolità. L’alcalde del municipi, Enric Llorca, explica a aquest diari que ha demanat al AMB una campanya d’informació per a «explicar correctament el funcionament de l’impost i que complementi a la nostra».

Llorca incideix en què ha mostrat des de l’inici un «desacord» amb el AMB perquè manté que el cobrament de l’impost hauria d’haver anat precedit d’una campanya informativa. «Considerem que la informació s’hauria d’haver donat abans. A ningú li agrada pagar impostos, però són necessaris per a poder gaudir de serveis de qualitat».

Notícies relacionades:

LA JUNTA DE PORTAVOCES DEL AYUNTAMIENTO ACUERDA IR A UN CONTENCIOSO CONTRA LA AMB POR EL TRIBUTO METROPOLITANO

Se celebra un ple extraordinàri amb un únic punt a l’ordre del dia, el Tribut Metropolità 

El vídeo següent és el Ple extraordinari municipal :

Fotografia d’una de les concentracions en contra de l’impost metropolità.