Un Reial decret Urgent demora l‘entrada de l’Administració electrònica al nostre país el 2020

La falta d’interoperabilitat de les administracions evita l’engegada de l’administració digital

Des de dimarts 11 de setembre, un Reial decret Llei publicat en el BOE regula, entre altres qüestions, l’entrada en vigor de l’administració electrònica al nostre país i el retard en la seva implantació de dos anys, fins a 2020.

És el Reial decret-llei 11/2018, de 31 d’agost, de transposició de directives en matèria de protecció dels compromisos per pensions amb els treballadors, prevenció del blanqueig de capitals i requisits d’entrada i residència de nacionals de països tercers que es modifica la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

La norma modifica la disposició final setena de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, que establia que el 2 d’octubre de 2018 havien d’entrar en vigor les previsions de la citada Llei relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i, també a l’arxiu únic electrònic.

El perquè del retard és per culpa d’una recent sentència del Ple del Tribunal Constitucional, la 55/2018 de 24 de maig, que va considerar que la citada llei incorria en inconstitucionalitat en regular que només, d’una manera excepcional, les conselleries quedaven habilitades per adoptar normes reglamentàries.

Per això, han de polir-se algunes aspectes tècnics i de procediment, com les notificacions, els funcionaris habilitats, el registre d’apoderament o alguns registres generals i els arxius han de complir una sèrie d’estipulacions. Amb aquesta fi, són necessàries algunes modificacions per garantir la interoperabilitat. D’aquí l’ajornament en la seva implementació.

RETARDARÀ EL REGISTRE ELECTRÒNIC ÚNIC
Per a José Domingo Gallego, secretari i interventor d’un municipi de menys de 5.000 habitants, “amb aquest ajornament es retarda la posada en vigor del registre electrònic únic que assenyala la Llei 39/2015, del punt d’accés electrònic general, com a nexe d’unió del ciutadà amb l’administració, així com la figura dels habilitats i el seu registre, funcionaris que podran signar en representació de les persones físiques que no tenen capacitat ni mitjans per relacionar-se amb l’administració electrònica i l’arxiu electrònic únic”.

El retard de l’entrada en vigor podria basar-se en què “no està garantida la interoperabilitat definitiva entre les entitats, qüestió que realment és important i és el que fa que es detingui”.

Per aquest motiu, fins a aquesta data solament els tràmits amb Hisenda i la Seguretat Social seguiran sent electrònics i obligatoris per a ciutadans i persones jurídiques. És possible que les eleccions municipals del 2019 “hagin generat aquest ajornament molt major del que es pensava”, segons assenyalen alguns experts.

Per a Gallego “cal fer un esforç per treballar en aquest escenari tecnològic. Pel que sembla l’Estat podria haver-se oposat desbordat davant les múltiples obligacions que li venien a nivell tecnològic. Cal adonar-se que moltes entitats locals estan buscant les eines del propi Estat al no tenir mitjans propis a aquest nivell”.

I en aquesta situació, la seguretat jurídica que es buscava no estaria garantida.

Al mateix temps, moltes Diputacions que donen servei a nombrosos petits municipis no estaven preparades per donar aquest servei pel que també algunes d’aquestes entitats haurien demanat alguna ampliació, com la qual s’ha fet”. Per a aquest expert “és un pas enrere, teníem un termini generós per complir i ara amb l’ampliació s’envia un missatge de relaxació a totes les entitats implicades”.

El desenvolupament de l’administració electrònica, a nivell pràctic requereix molt treball tant autonòmic com a municipal perquè “aquí hi ha diferents llenguatges que s’han d’adaptar i els propis informàtics s’han adonat que no és tan senzill. La interconnexió no és tan fàcil d’un lloc a un altre del nostre país”, assenyala Gallego.

HA DE SER CONFIRMAT PEL PARLAMENT
Quant a com afecta al ciutadà, el nostre expert assenyala que “és un dret que tenen a relacionar-se electrònicament que ara es posposa. És una limitació a l’exercici de dites dretes”.

Amb aquesta normativa “a qui està obligat la relació online és a les persones jurídiques, advocats i procuradors. Les persones físiques no estan obligades de moment”.

Aquest Reial decret Llei haurà de ser confirmat pel Parlament en els propers trenta dies “amb el que, posteriorment, operadors jurídics i institucions hem de seguir treballant per aquesta modernització, sense haver d’esperar fins a l’últim dia del nou termini que s’ofereix”.

Per a aquest expert, per sota de tot el que s’indica “ hi ha una falta de cultura digital important al nostre país. La pròpia Llei 39/2015 ja indica que el procediment vol ser electrònic, un canvi de paradigma que a moltes entitats i funcionaris els va a costar assumir. És com el del paper zero en la Justícia que malgrat els esforços dels últims anys, segueix sent una entelèquia”.

Si volem que existeixi una interoperabilitat, el paper de l’Estat com a coordinador és molt important, aclareix aquest professional. “És possible que s’hagi vist desbordat en aquesta labor de coordinació, perquè la geografia municipal és àmplia al nostre país. Ara caldrà treballar per arribar a la nova data. El problema és de gestió del canvi, tant tecnològic com a humà”, destaca.

“A nivell local és fonamental comptar amb les Diputacions com a assistents per a aquest tipus de situacions. Mes del 80% de les entitats locals del país són petites. En aquest escenari, les Diputacions han d’assumir aquest paper i prestar aquest tipus de serveis de suports a nivell tecnològic, sobretot per al món rural, on és més necessària l’administració electrònica”, assenyala Domingo Gallego.

NO HI HAVIA PREPARACIÓ PER DONAR SERVEI TELEMÀTIC
Per a Jaime Lapaz, diputat de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Sabadell i president de la Comissió Noves Tecnologies, d’altra banda “és clar que un tema complex necessita de temps i no s’estava preparat per donar el servei telemàtic a ciutadans i persones jurídiques. Referent a això la falta de mitjans i de funcionaris preparats ha influït en una situació que tendia al fiasco”.

Una de les qüestions que està pendent d’implementar seria el Portal Tecnològic de l’Administració General de l’Estat (PAGE), encara per desenvolupar.

“Seria el lògic engegar-ho i a través del certificat corresponent, el ciutadà podria fer els tràmits que necessités les 24 hores del dia, però de moment no s’ha engegat i és necessari”.

El tema d’interoperabilitat és alguna cosa que els juristes coneixen.

Solament en l’Administració de Justícia, en el que a Comunitats Autònomes, hi ha fins a vuit sistemes processals informàtics diferents, la qual cosa impedeix en moltes ocasions enviar una demanda d’una a una altra.

“A nivell tecnològic va haver-hi ja una vacatio legis de tres anys, i ara ja es demanen altres dos més. Crec que es podria fer com va fer el llavors ministre Catalá amb LExNET, posar una data fixa i després veure com arribem a ella, però de moment no és clar com es va a organitzar”.

ORGANITZAR LA GESTIÓ DEL CANVI
En aquest tipus d’assumptes, Lapaz adverteix que és fonamental saber organitzar la gestió del canvi per passar d’un entorn paper a un altre digital.

“Amb Hisenda s’ha solucionat, tens diverses opcions, des del certificat, telèfon mòbil, internet o un pin 24 hores per poder accedir i fer les teves gestions. Però a nivell d’Administració General de l’Estat no s’ha aconseguit com l’estem veient”

Lapaz revela que el problema de la interoperabilitat ha de solucionar “que de moment solament hi ha un sistema operatiu que és Windows i els usuaris de Mac estem orfes d’Administració de Justícia. Aquesta obligació d’utilitzar un sol sistema operatiu potser seria un motiu perquè investigués la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC). Ara que hi ha dos anys per davant, és possible que es pogués solucionar aquesta manca d’adaptació a altres sistemes operatius existents”, afegeix.

El nostre interlocutor recorda que hi ha municipis al nostre país com la localitat granadina de Jun que va establir un accés universal a internet per als seus conciutadans. “En aquest tipus de situacions, sabent que gairebé tots els accessos es fan per mòbil, comptar amb una aplicació ajudaria molt a gestionar el que són els drets tecnològics del ciutadà en aquest nou entorn digital”, aclareix.

Els advocats gràcies al seu carnet d’advocat amb certificat ACA tenen accés a l’administració electrònica i a realitzar gestions en nom dels seus clients en algunes ocasions

Curiosament el problema digital que té les nostres administracions, l’advocacia institucional ho ha resolt en els últims anys. Per exemple, Redabogacía per dissenyar diferents aplicacions i eines tecnològiques. Les gestions del Torn d’Ofici que es fan a través del programa SEGUEIXI creat per a aquesta fi. “S’utilitza cada vegada menys paper”.

I recorda que a “Sabadell vam ser pioners a crear una app mòbil per gestionar l’assistència als detinguts del Torn d’Ofici, sota la coordinació de Carmen Pérez Andújar, consellera i vicesecretaria de Mitjos Materials i Tecnològics del CGAE . Els advocats, a més, tenen el seu carnet amb certificat ACA que facilita entrar en l’administració electrònica i realitzar gestions per via digital davant Hisenda, Registre Mercantil o Cadastre , entre altres entitats”.